DOGNA 
 

Il primo sito online dedicato al comune di Dogna (UD)
------------------


POESIE CANZONI PROVERBI CULINARIA BARZELLETTE VIGNETTE FRIULANISMI   DIZIONARIO  

    VOCABOLARI FURLAN

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V WXY Z

 

  a   sm. e sf. prime letare dal alfabet. ||   fevelā cul ~  fevelā une varietāt di

furlan  cu lis peraulis  feminīls  che a  finissin  in  -a.          A  Gurize  si  fevele

cul a  . 

 prep. semp lice che e pant destinazion o colocazion.       Ai undis di chest  2

mźs o voi a Udin.

 pron. personāl sogjet aton di tierce persone plurāl.        Mźs cusinis a son  3

di Tamau.

abandonā  v. lassā par simpri.  Abandonā i animāi e je une robe orende    .

Var.  bandonā .

abąs  av. viers il bas, in bas, tal plan disot.     O voi abą s a cjoli une cassele

di miluēs.

abāt   sm.  (f.   badesse )  so restant  di  une  bad ie  o  di  un  munistīr.             Il

patriarcje di Aquilee al jere ancje abāt di Mueē.

abati  [ -bą- ]  v. butā jł di morāl.  Lu ai viodūt un pōc ab atūt.   

abenāt  agj.  une  vore  siōr,  che  al  ą  tancj bźēs.       Al  č abenāt,  cjale  li  ce

cjase che al ą fat sł!

abil  [ ą- ]  agj. che al  ą lis cualitāts par podź  fā  alc, bon di.        Al č stāt  fa t

abil par fā il militār .

abilitāt   sf.  capacitāt  di  fā alc,  sgrimie, estri.      I vūl abilitāt par  manovrā

un camion

abģs  sm. pro fonditāt.  Tai abģs dal mār a vivin  pes fūr dal ordenari.

abitant    [ -tąnt ]  sm. cui  che  al vīf intun ciert lūc.     Pordenon al ą,  plui o

mancul, 50.000   abitants.

abitazion  [-ziņn]  sf. cjase, edifici fat par vivi.      Ducj a ąn dirit di vź une

abitazion degne.

abitudin  [ -tł- ]  sf. il fā alc cun  regolaritāt, costum, usance    . Meni al ą la

abitudin di sveāsi adore.

abonament  [  -mčnt ]  sm. paiament anticipāt par gjoldi di un servizi par

un ciert timp.  O a i di tornā a fā l’abonament de coriere.    

abonāsi  v. fā l’abonament . Mi soi abonāt a un g jornāl.

abonāt   sm.  cui  che  al  ą  un  abonament.       I  abonāts  a  jentrin  par  une

puarte risiervade. 

abondance   [-dąn-]    sf.  grande  cuantitāt.   Chest  an  e  je  abondance  d i

fo ncs .  ||    benstā.   La  abondance  e  fās  deventā  massepassūts        .  Var.

bondance .

abondant  [-dąnt] agj.   in grande cuantitāt.  La cene e jere abondant . Var.

bondant .

abort   [ -bņrt ]   sm.  interuzio n,  volude  o  no  volude,  de  gravidance.            In

Italie l’a bort al jere ilegāl fin al 1975.    

abortī  v. interompi di une gravidance.  E ą decidūt di a bortī tal tierē mźs

di gravidance.  Ancje  dispierdi. 

abūs  sm. ecčs, ūs esagjerāt o  trist di alc.     Al č stā t condanāt  par abūs  di

podź.

abusā  v.  doprā  alc  in  mūt  esagjerāt  o trist.        Al  ą abusāt  dal  so  podź.  || 

profitā  di alc  o di  cualchidun.      Tu  ās ab usāt  de  disponibilitāt  dai tiei

gjenitōrs. 

abusīf   agj.  iregolār,  ilegāl,  no  autorizāt.       Si  varčs  di  butā  jł  dutis  lis

costruzions  abusivis.   ||    che  al  fās  un  lavōr  cence  vź  il  permčs.        Al  č

vignūt in cjase mź un vendidōr abusīf.

aēār  sm. lee  une vore  dure  di  fier e  carboni.       La  la me  dal  curtģs e  je di

aēār .

ace  [ą-] sf. fīl incolaēāt sł in mūt ordenāt.     O ai comprāt une ace di lane

par fāi une siarpe al gno o m. 

acet   [ -cčt ]   sm.  la  azion  di acetā, massime  une  persone.        Gno  missźr  e

mź madone mi ąn fat bon acet.

acetā  v. ricevi alc cun contentece.  Al ą acetāt lis mźs scusis.

acit  [ ą- ]  agj. garp, di savōr aspri.  O ai mangjāt un limon une vore acit.

||    sm.  sostance  chimiche  corosive.      La  formule  dal  acit  solforic  e  je

H SO  .

2 4

acolt   [ -cņlt ]   sm.  sostance che  e  fās  deventā  plui  morbit il  teren.          O a i

butāt l’acolt su chźs plantis.  Var.  colt .

acont  [ -cņnt ]  sm. paiament anticipāt di une part di une sume, capare.       O

ai lassāt un acont pal viaē di chest Istāt.

acordā  v. concedi.  Il Signōr mi ą acordāt une gracie    . ||   dā  la note juste

ai struments musicāi par podźju sunā insiemi.      O ai acordāt il flaut cul

violin .  Var.  acuardā .

acuarzisi  [-cuąr-] v. rindisi  cont,  vź cussience.      No mi soi acuart che tu

jeris chi.  Var.  inacu arzisi.  Ancje  indāsi.

acuile  [ ą- ]  sf. uciel d i  prede grant  e fuart che  al vīf in mont.         La steme

dal Friūl e je une acuile.

acuist  [ -cuģst ]   sm.  compre,  la  azion  di comprā.     L’acu ist de cjase  al  č

lā t a bon fin.

acupā  v. avilī.  Lu ai viodūt une vore acupāt. 

acusā  v. dā la colpe, incolp ā.  Mi ąn  acusade di jessi stade false.

acusadōr  sm. cui che al fās une acuse.  Si sta pōc a passā di acusadō r a

acusāt . 

acuse    [ -cł- ]  sf.  l’at  di  incolpā cualchidun,  incriminazion,  imputazion.

Cheste a cuse no rivi a acetāle.  ||   il public ministeri intun procčs penāl.

La acuse e ą domandāt vincj agns di preson par ducj i imputā ts.

adagā  v. jemplā di aghe.  Cheste mignestre e je adagade.  Var.  inagā.

adalt   [-dąlt]  av. parsore,  al  plan  disore.      O  fās  un  salt  adalt a  viodi  de

frute.

adasi  [ -dą- ]  av. cence premure, a planc, biel planc.  In ciertis situa zions

al č miōr lā ind enant adasi e cun sintiment.    

adat    [ -dąt ]   agj.  che  al  va  ben  par  une  cierte  finalitāt.           Pe  fieste  mi

covente un vistīt adat.

adatā  v. fā deventā adat alc.   Tu ās di adatā lis peraulis  a la musiche     .   || 

adatāsi   v.  imparā  a  acetā  une  situazion,  adeguāsi.        In  viaē  si  scuen

adatāsi.

adčs  av. in chest moment.  Tal p uarti a dčs!  Ancje  cumņ. 

adorā  v.  mostrā devozion a une divinitāt cun preieris e celebrazions.         In

Friūl par an tīc si a dorave il diu Belen.     ||   vź grant amōr o grande stime

par cualchidun.  E je une biele e brave frute che ducj le ado rin.

adorazion [-ziņn] sf. at di adorā.  Vinars Sant si fās la adorazion de crōs.

||    grant  amōr p ar  cualchidun  o  par  alc.       O  ai  une  adorazio n  par  gno

barbe.

adore    [ -dņ- ]   av. a buinore,  prest.  Do man o  ai di jevā  ado re .  ||   rivā    ~

jessi bon, podź.  O ai rivāt adore a distrigāle fūr.   

adotā  v. cjoli cualchidun come fi, fā fi di anime.      Catin e e ą volūt a dotā

une  frutine  d e  Indie.   ||    cjapā  sł  un  mūt  di  fā.      Intal  ultin  secul  la

medisine e ą adotāt sistemis plui modernis.      

āf  sf. inset cul cuarp zāl e neri che al fās la mīl.      Mi ą becade un e āf.   Lis

āfs a produsion la mīl. 

afabil   [ -fą- ]   agj.  zentīl, cortźs, educāt.  Par  lavorā  cu  la  int,  i  vū l  une

persone afabil.  

afamāt   agj.  che  al  patģs  la  fam  o  che  al  ą  apetit.         Al  č  un  pieē che  no

mangji e cu mņ o soi propit afamāt .

afār  sm. robe di fā, facende, dafā, cefā.  Prime dai tiei o ai di stāur daūr

ai miei afārs . ||   operazion comerciāl.  O vin concludūt un afār une vore

impuartant . ||   argagn, imprest, catan.  Cun chel afār li  no tu rivis a fā

nuie. 

afetuōs  agj. tenar, dolē, cordiāl.  To fi al č un frut afetuōs. 

afiet   [ -fičt ]   sm.  amōr,  ben, amicizie,  simpatie.      Al veve  un  grant  afiet

par sō fioce. 

afresc   [ -frčsc ]   sm.  piture  fate  su  pal  mūr  cuant  che  la  malte  e  je

ancjemņ frescje.  I afrescs de basiliche di Aqu ilee a son romanics.

african  [-cąn] agj. origjinari de Afriche.  Marie e ą comprāt une sculture

africane.

aurī  v. cjoli sł aghe.  Mź none e la ve a aurī aghe te fontane.      Une volte a

la vin a aurī tal poē cui seglots di ram.     Var.  urī .

afront   [ -frņnt ]  sm. tuart, vilanie,  ofese, insolence.     La leta re che mi ąn

spedide e je un afront. 

afte   [ ąf- ]  sf. piēule plaie che ur ven in bocje a personis o a bestiis.        O a i

une afte che no  mi lasse   vź   pās .  Lis autoritāts sanita riis a ąn pōre che

la  ep idemie di afte si slargji. 

agā  v. dā aghe, bagnā un teren.  Cun  chest  sec o  ai di agā l’ort ogni dģ.

Ancje  adagā.

agace [ -gą- ]   sf. arbul cu lis spinis, cun rosis une vore profumadis.        Il len

di agace al resist une vore ben.  Var.  agaē.

agagn   [-gągn]  sm.  contrazion  involontarie  di  un  muscul.           Mi  č  vignū t

l’agagn te polpete de gjambe . Ancje  ganf.  

agane   [ -gą- ]   sf.  entitāt  feminīl  de  mito logjie  furlane.          Mź  none  mi

contave che lis aganis a lavin ator vie pe gnot.     

agār  sm. canalete pe aghe, massime tai cjamps . Tal cjamp a son agārs e

cunvieriis.  Ancje  agadōr.

agarole   [-rņ-]  sf.  licuit  che  nol  č  penē,  che  al  č  masse  clār.             Cheste

mignestre e je une agarole .

aghe  [ ą- ]  sf. licuit trasparent  cence colōr, ni od ōr,  ni  savōr.        Dami  une

ta ce  di  aghe  che  o  ai  sźt!      ||    ~  alte   aghe  profond e  o  maree  alte.   A

Vignesie  e  je dispčs  la  aghe  alte.      ||   ~  crude   aghe che e je pesante di

digjerī.  Tal nestri paīs la aghe e je crude.  ||   ~ dolce  aghe di flum o lāt .

La trute e je un pes di aghe dolce.     ||   ~ fuarte  acit nitric.  Chel a rtist a l

č  cognossūt  pes  sōs  incisions  cu  la  aghe  fuarte.            ||    ~  grande   cors

principāl  intai flums  o ledris.      O  soi  colāt  propit  te  aghe  grande.       ||    ~

minerāl   aghe  cuntune  grande  cuantitāt  di  sāi  minerāi.        A  Da vār  e  je

une sorzint di aghe minerāl.  ||   ~ potabil  aghe che si pues bevi.  Cheste

aghe  no je  pota bil.  ||   ~  salade   aghe di  mār.  Il  brancin al  č un  pes  di

aghe salade.  ||   ~ pudie  aghe solforose di sorzint naturāl . A Darte  e je

une  sorzint  di  aghe  pudie.      ||    ~ rase   solvent  par netā  i colōrs.   Nete i

pinei  cu  la  agh e  rase!   ||    ~  sante   aghe  b enedete.   Il  predi  al  cjolč  il

secjel  de  aghe  sante.   ||    ~  stagne  aghe che  e  cor  biel planc.   Inte  aghe

stagne a  vegnin i  moscjits.   ||   aghis    sorzints  di risultive  te Basse.      Tal

gno paīs a son agh is.  ||   dā la ~  batiā.  I ąn dade la aghe al frut.  ||   di ca

e  di lą da la ~  di ca e di lą dal  Tiliment.   Di ca e  di lą da  la  aghe  si

fevele furlan . ||   gjavā   la   ~  pissā.  O ai di lā a gjavā la aghe.  ||   jessi in   ~

jessi  sudāt.   O soi dut in aghe.   ||    jessi in brutis aghis  cjatāsi in brutis

situazions.  La sō imprese e je in brutis aghis.     ||    lā  ad ~ cul zei   fā  alc

cence  sens.   Cirī  di  convin cilu  al  č  come  lā  ad  a ghe  cul  zei.           ||    lā    a 

spandi la ~  pissā.  O ai di lā a spandi la aghe.  ||   lassā cori la ~ pal so

cjanāl  lassā che lis robis  a  ledin indenant  in  maniere  naturāl.         Ti prei

la sse ma i che la aghe e cori pal so ca nāl!     ||   vź la ~ al cuel  jessi   intune

brute situazion.  La prossime volte no  sta lassā che ti vegni la aghe  al

cuel!  ||   rompisi lis aghis  roture dal sac des aghis intal part.  A mź sūr si

son rotis lis aghis vie pe gnot.  ||   so meāsi come dōs gotis di ~  someāsi

une vore.  Chei doi zimui si somein come dōs gotis di aghe.       ||   tirā la ~

al so mulin  dī robis par vź un vantaē.  Si viōt masse a palźs che tu ciris

di tirā la aghe al to mulin.  ||   vignī la aghe in bocje   vignī la aghegole.

Mi ven  la aghe in  bocje  dome  a  viodi chź  torte.         ||    Prov.   Aghe  che  e

cor no puarte sporc.  La aghe che e cor e je nete e no sporcje. ||      Prov.

Aghe cidine e fās gran ruvine . La plo ie lizere e pues fā grancj dams;

une persone cuietute e pues fā d al māl. 

aghegole   [ -gņ- ]   sf.  salive  che  si  forme  in b ocje  cuant  che  si  viōt  o  si

fevele  di  mangjative  che  e  fās  gole.         Cheste  torte  mi  fās  vig nī  la

aghegole.

agjent [ -gjčnt ]  sm. cui che al fās alc.  Cui verps passīfs si dopre dispčs il

complement di agjent.  ||   cui che al fās alc par cont di cualchidun altri.     

Vuź di buinore al č passāt in ufici l’agjent comerciāl.

agjenzie   [ -zģ- ]  sf. ufici che al ufrģs cierts servizis.  O ai d i lā in agjenzie

di viaēs a prenotā i biliets par Viene.    

agjī  v. operā, intervignī.  Se no si agjģs  su bit si piert dut.      ||    compuartāsi.

Tu ās agjīt in maniere azardade.

agjil  [ ą- ]   agj.  che si  mōf  cun facilitāt,  svelt,  slanēōs.       Il  gneur  al č un

animāl une vore agjil. 

agjilitāt   sf.  facilitāt  e  sveltece  tal  movisi,  sveltece,  snait.         I  vūl  agjilitāt

par saltā la cuarde.

agne   [ ą- ]  sf. sūr dal pari o de mari.  Mź   agne Catine e je a stā  a Palme.

|| Prov.  Ogniun bale cun sō agne.  Ognidun al ą di rangjāsi a risolvi i

siei prob lemis. 

agnel   [ -gnčl ]  sm.  piēul  de  piore.  A  Pasche  si  mangje  l’agnel . ||    Prov.

Chź code no va  su chź agnele.   L’argoment nol co nvinē.

agnul  [ ą- ]  sm. spirt bon rapresentāt come un zovin cu lis alis.       I agnui a

son  dividūts  in  ordins.   ||    persone  buine  e  dolce.   Chel  frutin  al  č  un

agnul.  || Prov.  Agnul in zoventūt, diaul in veglece.  Une perso ne che e

je buine di zovine e p ues jessi triste di vecje.     

agonie [ -nģ- ]  sf. moment che al ven prime d e muart.  Il malāt al č jentrāt

in  agonie .  ||   pene, lancūr,  spasim,  angosse.   Stā  li a  spietā  e  je  stade

une agonie.

agradī  v. ricevi cun plasź.  O ai agradīt il to invīt. 

agrāt  sm. la azion di ringraziā.  Nu s ąn palesāt il lōr agrāt pal jutori che

ur vin dāt . ||   vź ~  jessi ricognossint a cualchidun.  Cui che mi ą fat da l

ben lu ai in agrāt, cui che mi ą fat da l māl lu ai a ments.       

agri  [ ą- ]  agj. che al ą un savōr garp, no madūr.  Il limon al č agri.

ai  [ ąi ]  sm. plante cu ntune cjavace fate a spīs.     O ai di comprā une rieste

di ai. 

1 aiar   [ ą- ]  sm. arbul cul tronc dret e lunc e la fuee cun cinc pontis.       Il len

di aiar al va avonde ben par fā sculturis    .

aiar   [ ą-] sm. misture di gas che e forme la atmosfere de Tiere.       Vierē il  2

barcon ch e si ga mbii l’aiar!  ||   vint.  Vuź al tire un aiar frźt.  ||   lā cu lis

gjambis par ~  colā par tiere.  O soi  sbrissāt e o  soi lāt cu lis g jambis

par aiar . ||   butā par ~  meti dut in disordin.  I laris a ąn butāt par aiar

dut cuan t .

aģne   [ -ģ-] sf. zonte  tra  i  vues  dai  dźts.      Catine  si č  spelade une aģne  de

man   diestre.

airon  [ -rņn] sm. uciel di  aghe cul bec lunc e lis ēatis lungjis.         Tal  palūt

dongje cjase mź si viodin dispčs airons.    

aiūt   sm.  ce  che  si  fās  par  judā.      Cence  il  to  aiūt  no  rivarčs  a  fā  nuie      .

Ancje  jutori .

aiutant   [ -tąnt ]   sm.  cui  che  al  jude  a  fā  alc,  garzon,  assistent,

colaboradōr.  L’idraulic al č rivāt cuntun aiutant.

al   pron.  personāl  sogjet  aton  di  tierce  perso ne  singolār  masculine.             Il

spolert al č impiāt.

alagā  v. implenā di aghe, inondā.  La aluvion e ą alagāt il paīs.

alamār  sm. cordonuts che a coventin par sierā i vistīts.       O ai comprāt un

ta bār cui alamārs.  ||   ornament des divisis militārs.  I ussars a vevin une

monture di gale plene di alamārs. 

albanźs   agj.  de  Albanie.   La  mź  morose  e  je  albanese.      ||    sm.  lenghe

tipiche de Albanie.  L’albanźs al č une biele lenghe.

albe   [ ąl- ]   sf.  prin  lusōr  dal  d ģ,  cricā  dal  dģ.           Doman   di  matine  o

scugnarģn sveāsi a la albe.  ||   principi, inizi, scomenēament.  Cheste e je

la  albe di une gnove   ete.

alc  pron. une robe indeterminade.  O cirarai di fā alc par judāti.  ||   ~ e ce 

robis  straordenariis.   O  ai  viodūt  une  buteghe  che  e  jere  alc  e  ce        .  || 

Prov.  Alc al č alc e nuie al č nuie .  Vź alc, ancje se al č pōc, al č miōr

che no vź nuie.

alēā  v. meti in alt, spostā insł, tirā sł.     Il cjapitani al ą alēāt la bandiere.

||   aumentā.   I  presits  a vegnin alēāts . ||    aumentā  il  volum.  Alce  la  vōs

che no ti  sint!  ||   ~ lis spalis   tirā sł lis spalis par mostrā d isinterčs.      No

sta alēā lis spalis!  ||   ~ sł  loc. v. spostā insł, tirā sł.  Alce sł la  cja dree

cuant che tu le movis, no sta  strissināle!      ||   no ~ un dźt   no sfuarēāsi di

fā nuie.  Nol ą alēāt un dźt par judāmi . 

ale  [ ą-] sf. part dal cuarp che e permet di svolā.     Il gjal al sbat lis alis.  || 

part  laterāl di un edifici.  Une ale  de fiere e je stade sierade.     ||    part di

une  schirie.   La  ale  diestre  dal esercit  e  je  stade  tacade dai  nemīs.           || 

puest ind ulą che al sta un atacant in cierts sports.       Gno fi al zuie di ale

te scuadre dal pa īs.  ||   jessi becā t sot di une ~  jessi cjoc.  Meni al jere

te ostarie e al jere becāt sot di une ale.      ||   sbassā lis alis   finīle di jessi

masse  braurōs.   O  prin  o  dopo  a l  sbasse  ben  lis  alis  chel  li!            Var.

svuale .

alfabet   [ -bčt ]   sm.  insiemi  di  dutis  lis  letaris  do pradis  par  scrivi  une

lenghe .   Par scrivi il rus si dopre l’alfabet cirilic.      Ancje  abecč.

alģ  av. intun lūc lontan d i cui che al fevele.      O sin vignūts alģ di te.  Var.  li.

Ancje  lą.

alighe  [ ą- ]   sf. plante che e vīf ta la aghe.  Tal mār di Lignan a son tantis

alighis.

almancul  [ -mąn- ]  av. se no altri.  Almancul tu p odevis fā ti sintī!  ||   come

minim.  Al pese almancul un cuintāl. 

alpin  [ -pģn ]  agj. des Alps o de alte montagne.  Il   paisaē alpin mi plās.  || 

sm.  soldāt  preparāt  pes  o perazions  militārs  in  montagne.             Alpin  jo

mame! 

alpistoc   [-tņc]  sm.  baston cu la  ponte  di fier  par  cjaminā  in montagne.

Vuź si cjatin alpisto cs di fibre di carboni.

alt  agj. grant, di grande altece.  Chei che a zuin di basket a son par solit

une  vore alts .  ||    font.   A  cent  metris de  cueste la  aghe  e je za  alte       .  || 

setentrionāl.  Il  Venit a l  č  inte Alte  Italie.   ||    elevāt.   Il presit  al  č  alt.  || 

grant, famōs,  inno menāt,  ecelent.  Chest  al  č un  vistīt  di alte  mode.     || 

fuart . No si ą  di fevelā a  vōs alte.     ||   alte stagjon   il  timp dal  an  che  a

son une vore di turiscj.  La alte stag jon e tache in Mai.  ||   cjalā dal ~ a l

bas  sintīsi superiōr.  Chel li a l cjale dal alt al bas ducj cuancj.      ||   vź alts

e bas   vź moments bogns e triscj che si alternin.      Chest an o ai vūt alts

e bas.  ||   Pasche alte   Pasche che e ven plui  tart dal ordenari.     Chest an

Pasche  e  je  alte.   ||    lā    cul  cjāf  ~   frontā  lis  dificoltāts  cun  fuarce  e

onestāt.  Cun dut ce che i č tocjā t, al va cul cjā f alt.    

altane  [ -tą- ]  sf. loze o  terace parsore dal cuviert.     O ai  metūt a  suiā  la

robe su la altane .

altār  sm. taule o struture lą che il predi al celebre lis funzions religjosis.

O ai impiade une cjandele denan t dal altār di Sante Lussie        . ||   ~ maiōr 

l’altār  plui impuartant di  une  glesie.      La  tele  di Sante Foscje  e  je  su l

altār maiōr .

alte   [ąl-]  sf.  part  plui  setentrionāl  o  elevad e  di  un  teritori.               La  Alte

Furla ne e je disore Udin

altece   [ -tč- ]   sf.  misure dal  alt  al bas.   Ch ź  montagne  lą  e  je  alte 2000

metris.  ||   profonditāt.  Intal lāt la aghe e ą une altece massime di trente

metris.   ||    cuote.   La  acuile  e  svole a  grande  altece    .  ||   titul  di  onōr di

cierts nobii.  Sō Altece Imperiāl l’arciduche Carli.

alterā   v.  trasformā  alc  in  alc  altri  di  piźs.         Lis  provis  a  jerin  sta dis

alteradis.  ||   alterāsi  v. ruvināsi.  Cul cjalt il lat si č alterāt  ||   inrabiāsi.

Tu ti alteris dispčs par nuie.

alterazion  [-ziņn] sf. cambiament in piźs de cualitāt.     Il cjalt al provoche

une   alterazion dal savōr e d al colōr.  ||   fiere moderade.  Il frutin al ą un

pocje di alterazion.

altiūl  sm. fen di secont tai.  In Cjargne l’altiūl si lu  see in Avost.

altri  [ ąl- ]  agj. indef.  diviers.   Mi plasarčs fā  une altre vore.  ||   ancjemņ

un.  Vuelistu un e altre tace di vin?     ||   che al  reste.  Chei altris vistīts ju

regalarai a mź sūr.  ||   stāt,  passāt.  Chź altre  dģ  o ai stāt in discoteche

cui miei  amīs.  ||   prossim,  sucessīf.  Un  altri an si sposarą gno fradi.     || 

pron. indef. perso ne o cjosse divierse.     A ąn clamāt un altri al so puest.

||   il  prossim, la int.   E je un e femine une  vore  buine ch e e fās  tant par

chei altris.  ||   av. che, in frasis negativis, al indiche che une situazion e

va indenant.  No le finive altri di cjacarā . ||   mai plui e mai ~  mai plui.

No vignarai  a cjatāti ma i plui e  mai altri.       ||   par  altri  loc.   con. cun di

plui.  O ai pōcs bźēs in bancje, e par altri no sai se chest mźs o tira rai

la  paie . 

alture  [ -tł- ]  sf. lūc che si cjate intune posizion un pōc elevade, culine.

Lis alturis daūr Udin a son in comun di Pagną.     

am   sm.  rimpinut  par  pescjā,  lą  che  si tache la lescje.          Metint  a pu est i

imprescj di pescje, mi soi imp irāt cuntun am.    

amā  v. volź ben, sintī amōr o afiet par cualchidun, ado rā, vź a cjār.         Vigji

al  ame  Lussie.   ||    vź  un  grant  interčs  par  alc,  adorā.        Jo  o  ami  la

musiche.

amabil  [ -mą- ]   agj. che al  ą  creance  e bielis  manieris,  tratīf, degnevul.

Catine e je une frute amabile . ||   vin ~  vin dolē.  Cui dolēs al va ben un

vin a mabil. 

amaestrā   v.  usā  un  animāl  a  fā  alc  che  al  č  fūr  de  sō  nature.             O  ai

amaestrāt il gno cjan a saltā intal fūc.

amant   [ -mąnt ]   sm. cui che  al  ą  rapuarts  di amōr  segret  cuntune altre

persone.  Si dīs che l’amant di Lu ssie al č un comercialist.       ||   cui che al

ą passion par alc.  Gno fradi al č un amant de montagne. 

amār   agj.  no dolē di  savōr.   Il cafč  cence zucar al  č  amār.  ||    sm.  licōr

digjestīf cuntun gust amarotic.  Dopocene o bźf vulintīr un amār .

amarece  [ -rč- ]  sf. pene, marum, smare.  Il  to discors mi ą  la ssāt un tic

di amarece.

amaret  [ -rčt ]  sm. biscotut fat cuntune paste d i mandulis amaris.       Mi ąn

regalāt une scjatule di amarets. 

amariē  [ -rģē ]  agj.  che  al  ą un  savōr  amār,  amarotic.       Chest te  al  tire a

amariē. 

amba ssade  [ -ssą- ]  sf. rapresentance di un Stāt intal forest.     Scuasit ogn i

Stāt al ą un e ambassade a Viene.  ||   comunicazio n, messaē d e bande di

cualchidun.  O varčs une ambassade pai tiei parincj di Glemone.

amba ssadōr   sm.  rapresentant  uficiāl  di  un  Stāt  intal  forest.            Il  gnūf

ambassadōr al ą presentadis lis sōs credenziāls      . ||   Prov.  Ambassadōr

nol puarte penis .  Cui che al puarte une notizie nol ą colpe dai fats che

al riferģs. 

ambī   v.  desiderā  cun  esagjerazion,  smirā.        Chź  artiste  li  e  ambģs  a

deventā famose. 

ambizion  [-ziņn]  sf. desideri fuart di vź  sucčs.     E je une frutate plene  di

ambizion.   ||    aspirazion,  grande sperance.   La  plui grande ambizion d i

gno cusin e je chź di deventā un brāf musicist. 

ambiziōs   agj. che al  ą ambizion.  Bisugne   vua rdāsi dai o ms ambiziōs.  || 

atraent,  ma  une  vore  impegnatīf.        Chest  progjet  mi  somee  masse

ambiziōs. 

ambo   [ ąm- ]   sm. comb inazion  di doi  numars  juscj tal  zū c  dal  lot  e  te

to mbule.  O ai fat un ambo al lot e o ai vinēūt 500 euros.

ambre  [ ąm- ]  sf. resine fossil trasparent . Inte ete romane Aquilee e jere

un  centri  impuartant  de  lavorazion  de  ambre       .  ||    ~  grise   sostance  d i

origjin  animāl  cuntun  odōr  di  muscli.          La  ambre  le  produsin  lis

balenis. 

ambrosine   [ -sģ- ] sf.  mandule  brustulide  e  cuvierte  di  zucar.           O  ai

comprāt un sca rtņs di ambrosin is. 

ame  [ ą- ]  sf. spale dal purcit salad e e fumade.  Mi plās il mignestron cun

fa sui, vuardi e ame.

amen  [ ą- ]   escl. p eraule conclusive  di  ogni preiere  cristiane.         Ae  fin  de

preiere si  ą  di  dī  amen.   ||  sm.  timp  une  vore  curt.   Al  č  sparīt  intun

amen .

american  [-cąn] agj. de Americhe.  I popui americans a domandin che si

rispietin i lōr dirits.  Var.  merecan .

ameti  [ -mč- ]  v. acetā, fā jentrā, dā acet.  In  chest locāl no si ametin chei

che no ąn  ancjemņ finīt  disevot agns.      ||   d ā il permčs, aprovā.  No son

ametudis scusis.  ||   ricognossi.  O ai di ameti che no mi  soi compuartāt

ben cun te. 

amģ  sm. persone che e je leade a cualchidun par amicizie.       Tu sźs un cjār

amģ.  ||   cui che al ą un ciert interčs par alc.  I amīs de musiche a  ąn chź

di meti  sł une associazion.  ||  Pro v.   Cui  che  al  fās  il  to  mistīr  nol  č

mai amģ.  Cui concorints no si č mai in buinis.

amicizie  [ -cģ- ]  sf. sintiment di afiet, stime  e simpatie.      In  feriis o  ai  fat

amicizie cuntun zovin di  Buie.   Ancje   amistāt.  || Prov.  Conts dispčs  e

amicizie lungje.  Par mantignī une amicizie cuntune persone, no si ą di

vź cuistions di bźēs cun jź.   

aministrā  v. gjestī.  O aministri il patrimoni di une so cietāt.    

aministradōr   sm.  cui  che  si  interesse  di  afārs  publics  o  privāts.

L’aministradōr dal condomini si č ocupāt di d ucj i problemis de int.

aministrazion  [-ziņ n] sf. direzion di afārs publics o privāts.       Al ą cjapāt

in  man la aministra zion de dite di so pari.       ||   insiemi di personis che si

ocupin de direzion dai afārs publics o privāts.      Intal nestri comun o vin

une  aministrazion  che  si  impegne  une  vo re  pe  int.           ||    lūc  indulą  che

ciertis  personis  a  ąn  un  ufizi.        O  ai  di  passā  in  aministrazion  a

domandā un e robe. 

amirā   v.  cjalā  cun  amirazion  e  cun  maravee,  rimirā.         In  montagne  mi

plās  amirā il panorame.  ||    provā  sintiments di stime e di afiet, stimā,

preseā.  O amiri lis personis fuartis di spirt come te    

amiradōr  sm. cui che al stime e al presee cualchidun.     Chel atōr al ą une

vore  di  amiradōrs.   ||    cui  che  i  fās  lis  bielis  a  cualchidun.        Lis  bielis

fa ntacinis a ąn simpri cetancj amiradōrs.

amirazion   [-ziņn] sf.  sintiment d i  grande  stime  e  di grant  rispiet.          O a i

une grande amirazion pes personis che si dedichin a chei plui puars di

nō.

amistāt   sf. sintiment di afiet, stime e simpatie.      In feriis  o ai fat amistāt

cuntun zovin di Buie.  Ancje  amicizie. 

amont  [-mņnt] sm. il calā sot de linie dal orizont dal soreli.        Viers la ore

dal amont lis ombrenis a son plui lu ngjis      .  ||   fin, declin.  Al  č al amon t

de sō cariere.  Ancje  tramont.

amōr  sm. grant afiet e sintiment profont viers cualchidun.       L’amōr al fās

fā  robis  straordenariis .  ||    la persone che si ame.   Il gno amōr  lu  ai  ta l

cūr.  ||   persone ninine e atraent.  Catine e je u n amōr di frute.   ||    interčs

fuart  par  alc,  passion,  dedizion,  traspuart.         O  ai  un  grant  amōr  pes

rosis.   ||    ~  propri    rispiet  di  se.   Te  vite  b isugne  vź  un   pōc  di  amōr

propri . ||   fā l’~   vź rapuarts sen timentāi o sessuāi cuntune altre persone.

Le ai domandade di sabide se e vūl fā l’amōr cun me       (vilote).   ||   lā in ~ 

jentrā tal   periodi che  lis  mascjis dai animāi  a  sintin  un fuart d esideri

sessuāl.   Lis  cjicis a  van in  amōr dōs  voltis  al an.         ||    jentrā tal    periodi

che lis  plantis  a  tachin a verdeā  dopo dal  Invier.        In Mai  i  miluēārs a

van  in  amōr.   ||    Prov.   L’a mōr  cence  barufe  al  va  di  mufe     .   Intun

rapuart amorōs al č just confrontāsi, magari ancje barufant. 

ampole  [ -pņ- ]  sf. butilie piēule cu la panze largje e cu la bocje strente.

Par dī messe si doprin dōs ampolis: une pal vin e chź altre pe aghe.        

an   sm.  (pl.   agns )  il  timp  che  i  covente ae  Tiere  par  fā un  zīr  ator  dal

Soreli.  Intun  an a son 365 dīs.   ||   ~ gnūf   an che al  sta par scomenēā o

che al  č  a  pene scomenēāt.   O  speri che  cul a n gnūf  lis robis  a ledin

miōr.   ||   ~ scola stic   part dal  an  cuant  che  a  scuele si fās lezion.       Chest

an scolastic al scomence ai 10 d i  Setembar.      ||   finī  i  agns   jessi inte d ģ

dal aniversari de proprie nassite.  Il gno morōs al finģs i agns ai trente

di Lui . ||   l’an dai tredis mźs  mai.  Mi sa che chel li mi torne i bźēs l’an

dai tredis  mźs.  ||    Prov.   An bisest,  pōc di sest.   Un  an  di 366  dīs  no l

puarte fortune.

anade   [ -ną- ] sf. an considerāt  come  dade  di  timp  indulą che  si  prodūs

alc  o  si  davuelzin  cierts  fats.        No  je  stade  une  buine  anade  pai

cuduma rs.  ||   ducj i numars  di un periodic  che  a  son  vignūts  fūr  intun

an.  O ai dutis lis anadis dal “Sot la Na pe” a partī dal 1987.         ||   di ~  alc

che al č   stāt   prod usūt intune buine anade.  Chest vin al č di anade

ancje  [ ąn- ] con. che e palese une zonte a ce che si ą za dit.      O ai invidāt

la  mź morose e ancje so fradi. 

ancjemņ   av.  in  maniere  continuade  fin  ore  presint.         Al  sta  ancjemņ  a

Sedean.  ||   fintremai a chel mo ment.  No si č ancjemņ decidude a metisi

a studiā.  ||   inta chel timp.  No jeri ancjemņ nassūt.  ||   une altre volte, di

gnūf.   Prove a clamāle  ancjemņ!  ||   in plui.   Vuelistu ancjemņ un  tai d i

neri?  Ancje  inmņ. 

ancone   [ -cņ - ]   sf.  piēul  edifici  dilunc  de  strade  cun  dentri  une  figure

religjose.  Cuant che a ąn slargjāt la strad e a ąn b utāt jł la ancone de

Madone di Lorźt . Ancje  capitel, maine.

andament   [ -mčnt ]   sm.  mūt  di  lā  indenant.  L’andament dai afārs al  č

preocupant.

ande  [ ąn- ]  sf. puartament, andament.  Lu ricognņs de ande.  ||   mūt di fā,

aspiet . Al ą la ande di u n che nol ą voie di fā nuie.

andoran  [-ąn] agj. d al Principāt di Andore.  Marc al č andoran .

androne   [ -drņ- ]   sf.  stradute  sierade  o  strete.      Mź  agne  e  je  a  stā  inte

Androne  dal  Sāl.  || ~  muarte   strade cence jessude.  No  si passe  cu la

machine parcč che e je une androne muarte    . 

anel  [ -nčl ]  sm. cerclut di metal, di solit preziōs, che si met tal dźt.        Vigji

mi ą regalāt l’anel di imp romission.     ||   ogjet che al ą la forme di cercli.

La  cjaden e e je  fate di tancj  anei.     ||   piste  di  gare che  e  ą  la forme di

cercli.  A Malborghet a ąn viert un altri anel di schi nordic.      

angarie   [ -rģ- ]   sf.  prepotence  e  paronance.   No  vuei  plui  acetā  ch estis

angariis! 

angurie   [-gł-]  sm.  gruesse  pome  cu  la  scusse  verd e  e  la  polpe  ro sse.

Anģn a   mangjā une   fete   di   angurie! 

anichilī   v.  gjavā  lis  fuarcis  e  la  buine  vo lontāt,  distruzi.           O  soi  restāt

anichilīt. 

animā   v.  dā  fuarce  e  vitalitāt.   Mi sint animade di  un grant  desideri di

libertāt.  ||   dā  mo viment, fā deventā vivarōs.  Un complčs musicāl al ą

animade  la  sagre.    ||    animāsi   v.  scomenēā  a  deventā  vivarōs,

interessant.  Lignan al scomence a animāsi intal mźs di Jugn.     

animāl  sm. organisim vivent che al ą la capacitāt  di  mo visi, bestie.          Tal

bosc  a son  tancj  animāi  salvadis.       ||   p ersone inumane.   Tu  sźs  stāt  un

animāl cun lui.   ||   agj.  che si  riferģs  al  mont  dai  animāi, des bestiis.          I

gras animāi a fasin plui māl di chei vegjetāi.

anime  [ ą- ]  sf. part spirituāl di un om.  Il moribont al ą ra comandade la

anime a Diu.  ||   om, persone.  A Gjiviane a son a stā cuatri animis.     ||   la

part interne di un ogjet.  La anime de matite e je di grafite.     ||   fā alc cu

la  ~  fā alc cun passion.  Si viōt che al fās lis robis cu la anime.     ||   ~ vive 

nissun.  No ai cjatāt anime vive.  ||   une ~ in pene   persone che no rive a

dāsi pās, tormentade.  Al va ator dut il dģ come un e a nime in pene.     ||   stā

su  la  ~   no  jessi  acetabil,  dā  fastidi.      Cheste  rob e  mi  sta  propit  su  la

anime.  ||    vź  la  ~  nere   jessi  une  persone  triste.   Chel  li  al  ą la  anime

nere.  ||   rompi  la  ~  dā fastidi.   Ce vegnistu  a rompi la anime a ch estis

oris?   ||  Prov.   Cuarp  passūt, a nime consolade.  Se  si  č  passūts,  si  č

plui serens.

animete  [ -mč- ]   sf. tocut di tele di lin che il predi al dopre par cuvierzi

la particule.  Il muini al ą puartāt a lavā lis animetis.    

animosetāt   sf. aversion, marum  viers cualchidun.     Ch el altri zuiadōr mi

cjalave cun animosetāt.

anis  [ ą- ]  sf. plante cun rosutis zalis e cun pomis verdutis.       Chest an o a i

provāt  a  plantā  une  plantute  di  anis  tal  ort          .  ||    sostance  une  vore

sprofumade gjavade fūr de plante di anis.     No mi plasin lis caramelis di

anis. 

aniversari  [ -są- ]  sm. ricorence anuāl di une dģ une vore impuartante.      Ai

16 di Setembar al č l’aniversari di matrimoni di Lussie e di Indrģ.        

ansie   [ąn-] sf. pinsīr,  ingņs, agjitazion  par  pōre  di  alc o  in  spiete di alc.

Prime dai esams o soi simpri in ansie. 

antant   [-tąnt]  av.  inte  stesse  cuantitāt.       Mi  met  une  sedon  di  zucar  e

antant ti ‘nt met a ti.

antenāt  sm. von, progjenitōr.  I miei antenāts a jerin di Dogne .

antian  [-ąn] sm. padiele, fersorie, vās di tiere cuete cun ōrs rilevāts.        Cjol

ca  l’antian!  ||    ūfs in  ~   ūfs  cuets  in padiele  cu  la  spo ngje.       Usgnot mi

plasarčs mangjā ūfs in antian . Ancje  ūfs in puieri. 

antīc   agj.  di  un  passāt  une vore  lontan,  vieri.       Chź des cidulis  e  je    une

tradizion antighe.

anticjamare  [-cją-] sf. stanzie che e puarte intun altri lūc, andit.      Lasse la

ombrene  te  anticjamare!   ||    fā  ~   spietā  prime  di  jessi  ricevūts  di

cualchidun.  O ai fat une ore di anticjamare li dal sindic     . 

anticuari   [-cuą-]  sm.  cui  che  al  co mercie  o  che  al  fās  la  colezion  d i

ogjets antīcs.   Un  anticuari mi  ą  ufiert 2.000  euros  pal  cuadri  di  mź

none. 

antifone  [-tģ-] sf. verset che,  inte liturgjie catoliche, al ven dit sł prime

dal salm.  Il cantōr al ą da de sł la antifone    . ||   capī la ~  capī il sen s di

un discors.  Cumņ o ai capide la antifone! 

antigaie   [-gą-]  sf.  ogjet  antīc,  vieri,  che  nol  ą  nissun  valōr  e

impuartance.   Ce  vuelistu  fā  di  dutis  chestis  antigaiis?         ||    int  di  une

volte.  Benedete la antigaie! 

antighitāt   sf.  lis  etis  dal  passāt,  massime  chźs  dai  antīcs  Grźcs  e

Romans.   Inte  antighitāt,  la  sclavitūt  e  jere  considerade  normāl.             || 

cjosse antighe.  O soi stāt intune buteghe di antighitāts.      ||   cualitāt di alc

che al č  antīc.  La  antig hitāt  de  sede  patriarcjāl  di Aquilee  e  jere la

fo nde da l so lustri. 

antīl   sm.  element  verticāl  che  al  forme  il  telār  di  un  barcon  o  di  une

puarte.  Il porton di cjase mź al ą i antīi di piere.

anulā   v.  ridusi  a  nuie,  gjavā  valōr.      Si  ą  di  anulā   la   marcje  di  bol.       || 

scancelā,  soprimi,  taiā.   A  ąn  anulāt  il  conciert  de  Filarmoniche  di

Udin . 

anunciā  v. dī, comunicā, informā, pandi, fā savź une gnove.       Mź agne mi

ą anunciāt che gno cusin si sposarą ca di doi mźs.       Var.  anunziā . 

Anunciazion  [-ziņn] sf. la visite dal arcagnul Gabriźl a Marie par dīi che

e  sarčs  deventade  mari  di  Crist.       In  glesie  e  je  une  biele  piture  de

Anunciazion. 

Anunziade  [-ą-] sf. fieste  catoliche che e  cole  ai 25 di Marē.       Une volte

la  Anunziade e jere une fieste di precet.    

anzia n  [ -ąn]  agj.  vieli, intimpāt, che al ą  tancj agns, vecjo.        I  anzians a

son savis.  ||   cui che al fās une ativitāt di tant timp, veteran.      Scolte Toni,

che al č un anzia n dal mistīr. 

anzit  [ąn- ]  con. al contrari, pluitost.  No mi soi inrabiad e, anzit, mi ą fat

dome che plasź. 

apaiā   v.  contentā,  sodisfā.   Cualchid un  al  vīf  dome  par  apaiā  i  siei

desideris.

apalt   [ -pąlt]  sm.  contrat  di  concession,  lavōr  infidāt  a  u ne  imprese  a

paiament.  O vin cjapāt l’ap alt p ar asfaltā la strad e comunāl.

apaltā   v.  dā  in  apalt,  arendā.      Il  comun  i  ą  apaltāt  cierts  lavō rs  di

ristruturazion.

apanā  v. cuvierzi  un cuarp di gotutis di umiditāt.        Cuant che al č frźt, si

apanin i veris.

aparence   [ -rčn- ]   sf.  aspiet  esteriōr,  aspiet  che  si  pues  viodi.              La

aparence di chel om e jere rispietabil.

aparī  v. metisi in mostre, mostrāsi, imparźsi, saltā fūr, comparī.       Tō sūr e

vūl a parī simpri plu i biele di chźs altris.

apartament  [-mčnt ]  sm.  cjase in  condomini.  Il nestri apartament  al ą

cinc stanziis.

apartignī  v. jessi di proprietāt di.  Chest cjistiel al  apartignive ae famee

di Vilalte.  ||   fā part di une cierte categorie.  Il gjat al aparten ai felins.

Var.  partignī . 

apartignince  [-gnģn-] sf. il fā part di alc.  Al sint une vore la apartignin ce

al esercit . Var.  partignince .

apel   [-pčl]  sm.  invocazion,  riclam,  clamade.         O  fās  apel  a  la  tō

sensibilitāt.   ||    ricors  che  si  presente  cuintri  de  decision  cjapade  in

tribunāl.  O vin decidūt di presentā ap el cuintri de sentence.       ||   cont des

personis che a son presints.  I pro fessōrs e i mestris a fasin l’apel ogn i

dģ. 

apetit   [-tģt ]  sm.  desideri o  voie  di  mangjā.     Cuant che  o  voi al  mār mi

ven apetit.  ||   bon ~!   auguri che si fās a chei altris prin di tacā a mangjā.

Bon apetit a ducj!  Var.  pitic .

apetitōs   agj.  che  al  fās  gole.   Chest  plat  di  paste  al ą  un  aspiet  propit

apetitōs.

aplicā   v.  meti  sł,  tacā  sł.   O  ai  aplicāt  un  adesīf  su  la  puarte  de  mź

cjamare.  ||   adotā, meti in vore, osservā.  La mestre e ą a plicāt un gnū f

metodi.   ||    aplicāsi   v.  dedicāsi cun impegn.  Tu  scuegnis  aplicāti  intal

studi par vź bog ns vōts. 

aplicazio n   [-ziņn]  sf.  azion  dal  aplicā,  realizazion.          Lis  aplicazions

clinichis  de  gnove  medisine  a  son  une  vore  interessantis           .  ||    cure,

impegn.   In  gracie  de  sō  aplicazion  al  ą  podūt  imparā  il  ru s  in  doi

agns . ||   program par computer.  O ai  discjamāt  di internet  un  pocjis d i

aplicazions par Linux. 

apont  [-pņnt] av. juste, cussģ, propit.  O jeri che o fevelavi apont di te.

aprensīf   agj.  ansiōs,  che  si  preocupe.        Ciertis  maris  a  so n  masse

aprensivis.  Ancje  fastidiōs .

aprension   [-siņn]  sf.  pōre  che  al  puedi  sucedi  alc  di  brut.            O  soi  in

aprension parcč che gno fi nol rive dongje.     

aprofitā  v. otignī un vantaē di alc.  O ai aprofitāt de ocasion par fevelāi    .

Var.  profitā .

apuestul   [ -pučs-]  sm.  ogn idun  dai  dodis  oms  che  Crist  al  sielzč  par

pandi  la  sō  dutrine.   S ant  Pauli  al  fo  l’ultin  a  jessi  sielzūt  tant  che

apuestul.   ||    persone  che e  dediche  la  sō  vite  ae  difusion  di un  ideāl,

missionari.  Ga ndhi al fo un  apuestul de no-violence.

apurā  v. aciertā, controlā, constatā, verificā.  O ai voie di apurā se al dīs

la  veretāt.

arā   v. rompi  o  voltā  la  tiere  cu  la  vuarzine.        Chest an  no  vin  ancjemņ

ta cāt a arā.

aradure   [-dł-]  sf.  operazion  di  arā  un  teren.         La  aradure  e  je  une

operazion fadiose se no  si le fās cu l tratōr.     

1 arbitri    [ąr-] sm.  persone che  e  decīt intun cavīl.       Mi ąn  clamāt  a fā d i

arbitri  tra  doi  confinants.       ||    persone  che  e  controle  che  a  vegnin

rispietadis  lis  regulis  di  un  zūc.       L’arbitri  al  ą  mandāt  fūr  il  numar

undis.

2 arbitri    [-bģ-] sm.  capacitāt di decidi.   O pu es fā  lis robis d aūr  dal gno

arbitri.

arbul  [ąr-] sm. plante alte.  Tal bosc a son cetancj arbui.  ||   pāl che al ten

sł lis velis di une nāf.  Cul aiar si č crevāt l’arbul mestri.  ||   argagn che

al zire e al trasmet moviment.  O ai pōre che o varai di gambiā l’arbul

di  trasmission  de  machine.   ||    ~  di  Nadāl    peē  che  par  Nadāl  al  ven

furnīt  cun  lusoruts  e  balutis coloradis.      Chest  an no  vin  fat  l’arbul d i

Nadāl.   ||    ~  gjenealogjic    rapresentazion  grafiche  des  personis  di  une

famee.  O ai rivāt a fā l’arbul gjenealogjic de mź famee fin al 16 40. 

arc   sm.  arme p ar  tirā  frecis  fate  di  un  baston  e  di  une  cuarde.            Mi  soi

iscrite a  un  cors  di tīr cul arc.       ||   element  architetonic  cuntune  curve

che si poie su colonis  o pilastris.     Su la faēade al č un barcon a a rc.     || 

bachete che si dopre par sunā cierts struments musicāi.       O ai di comp rā

un arc gnūf  pal liro n.   ||    ~  di  Sant  Marc   arc  luminōs cun siet  colōrs

che  al  salte  fūr  intal  cīl  dopo  di  un  temporāl.           Vuź  d i  buinore  o  ai

viodūt  l’arc  di  Sant  Marc.   Ancje   sercli.   ||    intal  ~  di   loc.  prep.    intal

timp  di .  Intal  arc  di  doi  mźs  la  produzion  e  je  cressude  dal  30%.             || 

strument  a  ~   strument  musicāl  fat  di  cuardis  che  si  lis  fās  sunā

freolantlis cuntun archet.  La viole e je un strument a arc. 

arcā  v. curvā, dā une forme di arc.  Pa r fā chest esercizi di gjinastiche si

ą di arcā la schene. 

arcade  [-cą-] sf. alc che al ą la forme di un arc.     Il progjet a l previōt che

il  puint  al  vedi  trź  arcadis.      ||    part  anatomiche che  e  ą  forme  di arc.

Ogni arcade dentāl e ą sedis dincj.

arcagnul   [-cą-]  sm.  agnul  che  al  ą  un  grāt  plui  alt  di  chei  altris.

L’arcagnul Gab riźl i comparģ a Marie.

archet  [-chčt]  sm. piēule aste di len cuntune cuardute che e covente par

sunā  i struments  a  arc.   Pōc  prime  dal  conciert  mi  soi  acuarte  che o

vevi dismenteāt a cjase l’archet. 

architet  [-tčt] sm. professionist che al prepare progjets di edificis.        Il gno

morōs al č a rchitet. 

archivi  [-chģ-] sm. lūc  indulą  che a son  racuelts  documents  catalogāts.

L’Archivi di Stāt di Gu rize al č in Vie dal Ospedāl.     

arcje   [ąr-] sf. monument funerari,  sarcofac.  Tal domo di Udin  si viōt la

arcje  dal  pa triarcje  Bertrant    .  ||    cassele  di  len  indulą  che  si  ten  la

blancjarie  o altris  ogjets.   O  ai fat restau rā  la arcje  di  cocolār di  mź

none.  ||   ~ di Noč   grande barcje che e salvą Noč dal diluvi universāl.      Si

dīs che la arcje di Noč e sedi finide sul Harara t.     

ardi   [ąr-] v. brusā, jessi in flamis.  Il fūc nol art ben , si viōt che i lens a

son masse verts. 

ardiel  [-dičl] sm. gras di purcit conservāt sot sāl o fumāt.       Mi plās cuinēā

il lidric cul ardiel. 

ardielā  v. fā taiuts intun  toc di cjar di cuei e metii dentri ardiel.         Prin  di

meti il rost tal for si ą di ardielālu.    

ardielut   [-lłt]  sm.  jerbe  che  e  cres  intai  cjamps  e  che  si  mangje

cuinēade.  O ai comprāt un chilo di ardielut. 

ardīt  sm. persone coragjose.  Chel li sģ che al č un ardīt! 

ardōr  sm. passion, entusiasim, fervōr, fogōr.  A ąn reagjīt cun ardō r. 

areā  v. gambiā aiar.  E je une puce di fum chi dentri che o varģn di areā

la  cjase.  

arest   [-rčst]  sm.  conclusion  di  un  moviment,  interuzion,  sospension,

fermade.  L’arest dal cūr al č un segnāl de muart.     ||   il stāt di cui che al

č  tignūt  in  preson  in  spiete  di  un  procčs  cuintri  di  lui.              L’arest  da i

malvivents al č stāt fat vie pe gnot

arestā   v.  meti  une  persone  in  stāt  di  arest.         La  polizie  e  ą  arestāt  un

traficant di cocaģne.

argagn   [-gągn]  sm.  imprest  o  par  fā  alc.        I  artesans  a  doprin  tancj

argagns pal lōr lavōr . ||   robe, afār.  No sta lassā ator i tiei arga gns!

argoment  [-mčnt]  sm. ce  che al  ven  contāt  intun  discors, teme,  so gjet,

materie.   L’argoment  de  lezion  di vuź  al č  il  disvilup  de sindrome d i

Guillaume Barré.  ||   resonament che al covente par dimostrā alc.     No ai

avonde argoments par convincilu.

arian   [-ąn]  sm. resine di ciertis conifaris.     Par vecjo si usave a  onzi  lis  1

cuestis rotis cul arian. 

arian   [-ąn] sm. de eresie di Arius.  I lang oba rts prin di deven tā cristians  2

a forin arians .

arie   [ą-]  sf.  lobie,  grande  stanzie  par  meti  i  racolts  dai  cjamps  e  i

imprescj di campagne.  O ai metūt la cariole ta la  arie. 

arint   [-rģnt]  sm.  metal  preziōs  grīs  clār.        Gno  barbe  al  č  siōr:  al  ą

fintremai lis possa dis di arint.

ariōs  agj. plen di aiar, di lūs e di lusōr.  L’apartament gnūf al č plui ariōs

di ch el di prime.

arit   [ą-] agj.  sut,  sec,  arsīt.  Intun  teren  arit  al  č  dificil  che  e cressi la

jerbe.

arlechin  [-chģn] sm. mascare vistude cuntun vistīt a cuadreluts di tele d i

tancj colōrs.  Par Carnevāl mi soi vistude di arlechin.    

arlźf   sm.  scuelār,  student,  cui  che  al  studie  u ne  dissipline  cu ntun

insegnant.   In  orari di  scuele  i arlźfs  a son  sot  de  responsabilitāt da i

mestris.    

arlevā   v. tirā sł  personis  o  animāi,  educā.       Toni  al č stāt  arlevāt  di sō

agne.

armā   v. indotā  di  armis.   L’esercit al  č  stāt armāt  cu n gnovis  armis.        || 

indotā  une  nāf  di  ce  che  al  covente  pe  navigazion.            Par  armā  une

barcje a vele si spint un patrimoni . 

armade   [-mą-]  sf.  esercit,  grande  schirie  militār.  ||             Lis  arma dis

napoleonichis e passarin pal Friūl .

armadure   [-dł-]  sf.  struture  di  rinfuarē  o  di  sostegn  di  une  opare  in

costruzion.  Par restaurā la fa ēade i mu radōrs a ąn scugnūt tirā sł une

armadure.   ||   i  diesis  e  i  bemoi  scrits  al  inizi  dal  pentagram.          Prin  d i

sunā un toc si ą di controlā  ben la arma dure.      ||   l’insiemi des armis che

a  doprin  i  vuerīrs.   Tal  museu  di  storie  a  ąn  une  biele  colezion  d i

armaduris de Ete di Mieē. 

armār  sm.  mobil grant par meti  vie la  robe.     In  cusine a l č un armār lą

che o ai dutis lis pignatis.

armaron   [-rņ n] sm. mobil  grant par meti vie i vistīts.       Picje lis cjamesis

ta l armaron!

1 armelin   [-lģn] sm.  pome cu la piel  come  il vilūt e  cu la  polpe zale.         Mi

plās une vore la marmelade di armelins.

2 armelin    [-lģn] sm. animāl salvadi simil ae  bilite  e cu la  pelice  blancje.         

La regjine e veve une cape di armelin.

arment  [-mčnt] sm. grup di animāi dumiestis grues.     O ai viodūt a passā

un arment di cjavai .

armentār   sm.  pastōr  di  arments;  par  vecjo  ancje  vuardian  di  bestiis.          

L’armentār al puartave lis bestiis a passon te comugne      .

armoniche  [-mņ-] sf. strument musicāl fat di dōs tastieris e di un fol che

al ven mot cui braēs.  Al va a sunā la armoniche intes sagris.      

armonie  [-mčnt] sf. cumbinazion di notis biele di scoltā.        La armonie  di

cheste musiche mi lasse cence  peraulis.     ||   cumbinazion di robis  che  a

parin bon.  Intai siei cuadris e je a rmonie di colōrs.      ||   co ncuardie.  Inta l

gno condomini o vivģn in armonie.

arniche  [ąr-] sf. jerbe di mont che e fās une margarite zale.      Onzisi cu la

sgnape e cu la arniche al fās ben pes pach is.

aromai  av. [-mąi] za.  S źstu aromai chi?  ||   za che.  Aro mai che tu sźs chi,

fermiti a cenā cun noaltris.

arpā  v.  meti  stangjis  di  fier  par tignī don gje i mūrs di un  edifici.           Dopo

dal taramot o vin scugnūt arpā i mūrs di cjase nestre.

1 arpe   [ąr-] sf. strument musicāl fat di un telār triango lār e di cuardis.        Mź

fie e sune la arpe celtiche.

2 arpe   [ąr-] sf. stangje di fier che e ten dongje i mūrs di un edifici.         Dopo

dal taramot o vin scugnūt meti dōs arpis    .

arsīt  agj. deventāt sec.  Nol ą plot in dut l’Istāt e il cjamp al č arsīt.     

art   sf. ativitāt dal om indreēade a fā ro bis bielis di viodi o  di scoltā.          No  1

capģs la art moderne.

art   sm. braē, gjambe o talpe.  Al veve rot ducj i cuatri i arts.  2

artesan   [-sąn]  sm.  persone  che  al  fās  lavōrs  a  man  cence lis  tecnichis

industriāls.  O ai fat fā la  cjama re di un artesan.

articjoc   [-cjņc]  sm.  verdure  fate  di  fueutis  concentrichis.            Usgnot  o

mangjģn articjocs.   

articul   [-tģ-]  sm.  part variabil dal discors che  e  determine un  non.          Par

fu rlan  l’articul  determinatīf feminin  sing olār  al  č  “la”        .  ||   part d i  une

leē.  Daūr dal articul 1 de L. 482/99, il furlan  al č ricognossūt tant che

lenghe  minoritarie .  ||    scrit  publicāt  suntun  gjornāl  o  suntune  riviste.

Une mź amie di Buri e ą publicāt un articul di radiologjie        . ||   robe che

si vent.  In chź buteghe a ąn articui sportīfs    . 

artificiāl  agj. no naturāl, fat dal om.  A Sauris al č un lāt artificiāl.

artist   [-tģst]  sm.  cui  che  al  pratiche  une  art.        I  artiscj  a  son  une  part

impuartant de societāt.

arzile  [-zģ-] sf. cualitāt di tiere doprade par fā la tiere cuete.       I modons e i

cops a son d i arzile.

1 as   sm.  la  prime  di  un  serie  di  cjartis par  zuiā.         A  ąn  vint  parcč che  a

vevin  l’as  e  il  trź  di  briscule.       ||    vź  un  ~  te  sachete    vź  alc  che  al

garantģs il sucčs.  La concorince e ą un as te sachete.  

as  sm. linie drete cun proprietāts particolārs.     I as cartesians a dividin un  2

plan  in  cuatri.   ||    aleance  politiche  jenfri  Stāts.      L’as  Rome-Berlin  al

jere  une aleance  tra  la Italie  fassiste e  la  Gjermanie  naziste.            ||    ~  di

simetrie   linie  drete  che e divīt a metāt  une  figure p lane  in dōs  parts

compagnis.  Trop s as di simetrie aial un cercli? 

ascōs, di  loc. av. in maniere che no si viodi, di scuindon.       O soi lāt fūr d i

cjase di ascōs.

asei  [-sči] sm. gusiele  velegnose che a ąn cierts insets.       Mi ą becade une

āf e mi č restāt dentri l’asei.

asźt   sm.  vin  deventāt  acit  doprāt  par  cuinēā  la  verdure.               O  ai  di

impensāmi di comprā l’asźt. 

asiatic  [-sią-] agj. de Asie.  Mi p lās la cusine asiatiche.

asīl   sm. acet,  sotet.   O  ai  cirūt  asīl  li  des  muiniis    .  ||    istitūt  indulą che  a

vegnin educāts fruts dai 3 agn s ai 5 agns, scuele de infanzie.         Gno fioē

al va tal asīl a Mortean.  ||   ~ nīt   istitūt destināt ai frutins fin ai 3  agns.

Tal gno comun nol č nancje un asīl nīt.     ||   ~ politic   acet che si fās a cui

che  al  lasse  il  so  paīs  par  motīfs  politics.          La  France  ur  de  asīl  a

cetancj antifassiscj .

asin  [ą-] sm. balute che e forme un rap di ue.  Mi son colāts doi asins so t  1

de ta ule. 

asin  [-ģn] agj. de zone di Ās.  Al č pa ssāt un asin, cu la cossute plene di  2

lu vins. 

asmatic   [-mą-] agj.  che al sufrģs  di  asme.     O ai  di stā  atent  dal  polvar

parcč ch e o  soi asmatic.

asme  [ąs-] sf. malatie che e procure une grande dificoltāt intal respirā.         O

ai scugnūt lā fūr dal teatri parcč che mi č vignūt un atac di asme.

aspiet  [-pičt] sm. aparence, ciere.  Vuź no tu ās un biel asp iet.

aspirā   v. tirā sł un gas  o un licuit  cuntun imprest.       Il miedi al ą aspirā t

l’aghiē  che  mi  jere  vignūt  tal  zenoli.           ||    sperā  di  deventā  alc  o

cualchidun, smirā.  Gno cusin al aspire a d eventā sindic.

asse  [ą-] sf. sintiment di ostilitāt  viers di  cualchidun,  odi.         Tra chźs dōs

atoris e je simpri stad e asse . ||   vź in ~  odeā.  Jo no ai in asse nissun.  || 

cjapā in ~  tacā a odeā.  Mi pār che chel li mi ą cjapāt in asse. 

assegnā   v.  afidā,  atribuī,  dā,  consegnā.     Mi  ąn  assegnā t  un  comp it  une

vore impuartant.  ||   mandā,   destinā .  Dopo finide la academie militār, al

č stāt assegnāt a un reziment di fantarie.    

assčs  sm. grum di aghe e pus sot de piel, posteme.       Mi č vignūt un assčs

te zenzie.

assessōr  sm. compo nent de zonte dal Comu n, de Provincie o de Regjon

che  si  interesse  di  un  setōr  particolār.        La  assessore  ae  cultu re  e  ą

rispuindūt aes domand is dai gjorna liscj.

asset   [-ssčt] sm.  sistemazion,  disposizion  ordenade.       O  ai di fā controlā

l’asset des  gomis.   ||   in  ~ di vuere   pront par lā  a combati.   I soldāts a

son za in asset di vuere. 

assicurazion   [-ziņn] sf. un  contrat  che al  pues garantī a une persone d i

jessi  compensade  in  cās  di  dams.          La    assicurazion   cuintri  da i

in fortunis sul lavōr e je obligatorie.     ||   une   promesse o un discors che al

da  une  garanzie,  conferme,  sigurance.     Mi  ą  dade la  sō  assicurazion.    

Var.  sigurazion . 

assistence   [-tčn-]  sf.  jutori.   Cence  la  assistence  di  une  infermiere  no

pues fā cheste o perazio n.  ||   ~ sociāl   assistence che e ven dade dal Stāt

ai citadins che no ąn la pussibilitāt di vuadagnāsi di vivi di bessōi.            Al

vīf in g racie de assistence sociāl.  ||   ~ tecniche   servizi di consulence o

di riparazion  che  une dite  e  ufrģs ai  siei  clients.          Clame  la  assistence

tecniche! 

assisti   [-ssģ-]  v.  jessi  presint  a  alc,  partecipā.           O  ai  volūt  assisti  al

conciert  di violin di  une  mź  amie.     ||   stā  dongje  a  cualchidun  che al  ą

dibisugne d i jutori e di confuart.     O ai assistūt mź mari dut il timp che

e je stade in ospedāl. 

associā  v.  meti  dongje,  unī,  svicinā.      Gno  fi  si  č  associāt  a  un studi d i

avocats di Pordenon.  ||   considerā alc simil o colegāt a alc altri, colegā.

O associi cheste cjanēon a  un ricua rt une vore impuartant.

associazion  [-ziņn] sf. un insiemi di personis che a colaborin pal interčs

di ducj.  O vin chź di meti sł une associazion pe difese dal ambient.        ||   il

colegament di dōs o plui ro bis.  Par associazion di ideis mi č vignūt tal

cjāf di clamāti. 

assortiment   [-mčnt]  sm.  une  grande  varietāt  di  ogjets,  sielte.           In  chź

buteghe a ąn un bo n assortiment di CDs.

assumi  [-ssł-] v. cjoli a vore, a servizi, impleā.     Chest an finalmentri mi

ąn assunte. 

1 aste     [ąs-]  sf.  baston  sutīl  e  dret,  piertie.         L’aiar  al  ą  rot  la  aste  de

bandiere.

2 aste    [ąs-]  sf. vendite publiche indulą  che al  ven  vend ūt  un o gjet a cui

che al ufrģs di plui.  Al ą  fat falimen t  e dutis lis  sōs  robis a  son sta dis

vendudis a la aste.  

astemi  [-tč-] agj. che nol bźf alcolics.  To ni al dīs che al č astemi, ma a l

bźf istčs.

astinence   [-nčn-]  sf.  decision  volontarie  di  rinunciā  al  bevi  o  ae

mangjative  o  a  alc  altri,  dizun.        La  glesie  catoliche  e  prescrīf  la

astinence de  cjar  in  ciertis zornadis.       ||   crisi  di  ~  malstā des  perso nis

che  a  son  dipendentis  di  une  droghe  o  di  une  midisine  cuant  che  a

dismetin  di  cjolile.   Cuant  che  si  mole  di  fumā  a  vegnin  crisis  di

astinence de nicotine.

astrat  [-trąt] agj. no concret.  La mź e je dome une propueste astrate .

astri   [ąs-]  sm.  stele  o  cuarp  luminōs  intal  cīl.        I  sienziāts  a  scrutinin  i

astris par scuvierzi i segrets dal univiers.      ||   margaritute colorade.  Inta l

zardin o ai un bār d i astris .

astuzie  [-tł -] sf. cap acitāt di jessi svelts o di imbroiā.       Al ą rivāt adore a

convincimi cu la astuzie. 

at  sm. azion, estri.   I adults a  son  responsabii legalmentri d ai  lōr  ats.         || 

dutis lis parts di une opare teatrāl.     Tal ultin  at il protago nist al mūr.     || 

un document che al ą un efiet legāl.  O ai stāt in municipi a  fāmi fā une

copie dal at di nassite.  ||   ats  racuelte dai intervents di dutis lis personis

che a ąn partecipāt a un congrčs o a une cunvigne.       A ąn publicāt i ats

de cunvigne su la storie dal patriarcjāt di Aquilee.      

atac  [-tąc] sm. agression.   L’atac  dal nemģ nu s  ą  cjapāts di  so rprese.       || 

dutis lis azions cuintri un aversari intal sport.       Par dute la partide a ąn

zuiāt in atac.  ||   manifestazio n improvise di un malstā.     Cheste gnot o ai

vūt un atac di asme . ||   inizi, viertidure.  L’atac di chest toc musicāl no

mi plās trop.

atent   [-tčnt] agj. cui sens tindūts viers  alc.      Cuant  che tu sźs a scuele  tu

scueg nis  stā  simpri  atent  a  ce  che  al  dīs  il  mestri.            ||    fat  cun  cure,

precīs.   La  tō  analisi  dai  fats  e  je  une  vore  atente.           ||    stā  ~  di    jessi

concentrāt in ciertis situazions o jessi prudents denant dal pericul.          Sta

atente di no colā!

atenzion   [-ziņn]  sf.  co ndizio n  di  cui  che  al  ą  i  sens  tindūts  viers  alc.

Bisug ne  fā  atenzion  intant des lezions.        ||    atenzions  premuris viers d i

cualchidun.  Pieri al ą pocjis atenzions pe sō morose.

atīf  agj. che al fās tantis robis, dinamic, laboriōs, frenetic.        Vigji al č une

vore vecjo, ma al č ancjemņ atīf come une volte.      ||   di un v ulcan, che al

pues  butā  fūr  lave di  un  moment  a chel  altri.        L’Etne  al č  atīf.  ||    sm.

situazion che si ą cuant che i vuad agns a son plui alts d es spesis.         Chest

an o vin sierāt il belanē cuntun atīf plui alt di chel dal an passā t.         

atim   [ą-] sm. arc  di timp  une  vore curt  che al  passe intun lamp, istant,

moment.  Lis faliscjis a durin un  atim e po si studin.

ativitāt  sf. co ndizion di jessi operōs, dinamisim, vitalitāt.        Gno fi nol fās

trope  ativitāt.   ||    lavō r,  vore,  ocupazion.   Lis  a tivitāts  co merciāls  a

puedin rindi ben. 

1 atlant    [-tląnt]  sm.  ricuelte di  disens che  a  mostrin la  conformazion di

alc.  Dopo dai mudaments po litics dai  agns  Novante  o ai  comprāt un

atlant gjeografic inzornāt .

atlant   [-tląnt] sm. vertebre che e je in contat cul crani.       Une  frature da l  2

atlant e ą co nseguencis une vore griviis.    

atom   [ą-] sm. la part plui piēule di un element chimic.        Une molecule  di

aghe e je fate di un ato m di ossigjen e doi di idrogjen.

Atom   [-tņm] sm. une des cuatri stagjons dal an, che e scomence ai 23 di

Setembar e e finģs ai 22 di Dicembar.  In Atom si ma ngjin lis cja stinis.

Var . Autun.  Ancje  Sierade.

ator  [-tņr] av. in zīr.   Īr dopomisdģ o soi lade  ato r  cui miei  amīs.       ||   intal

spazi vicin.  Si cjalą ator, ma nol vio dč nissun . ||   ~ di  loc. prep.  Al veve

une cuarde a tor dal cuel . ||   cirche, p lui o mancul.  La spese e sarą ator

dai tresinte euros . ||   lā  ~ cul cjāf  jessi distrats, dismenteāsi des  robis.

Chescj dīs o voi ator cu l cjāf.  

atōr   sm.  persone  che  intun  spetacul  e  recite  la  part  di  un  personaē,

comediant, artist.  In dģ d i vuź i atōrs a son deventā ts idui.     

atri  [ą-] sm. grant ingrčs di un edifici, jentrade solene.      Si cjata rģn tal atri

dal hotel aes nūf.

augurā  v. vź un desideri fuart che al sucedi alc.     Ti auguri di jessi simpri

cussģ un brāf frut.   ||    augurāsi   v. sperā  di cūr.   Mi auguri che tu no  tu

pensis di scapolāle.

auguri  [-gł-]   sm.  pronostic pal  avignī,  auspici.     Une volte  si diseve che

maridāsi  di joibe  nol  jere  di bon  auguri.       ||    desideri  che alc di  biel al

puedi sucedi a cualchidun.  Ti fās tancj auguris pal to avignī.

aur  [ąur] sm.  metal  preziōs zāl.  Il  gno  om mi  ą  regalāt  un  braēalet  di

aur.   ||   ~  neri    petroli.  Il  presit d al  aur neri al  č  cressūt inmņ      .  ||   aurs 

zoiis e  altris ogjets preseō s.  Mi ąn robāt ducj i aurs.   ||   di ~   une  vore

preziōs, di buine cualitāt.  Al č u n fantat di aur.  ||   fiere dal ~  il desideri

di fā bźēs lant a cirī aur.  La fiere dal aur e puartą miārs di personis in

Alasche . ||   par dut l’~ dal mont  a nissun presit.  No ven darčs cjase mź

par dut l’aur dal mont .

aureole   [-rč-]  sm.  cercli  di  lūs  che  al  ven  rapresentāt  tor  dal  cjāf  dai

sants o dai agnui.  La piture de madone e veve une au reole di aur fin.

aurore  [-rņ-] sf. colōr clār d al cīl che  si pues viodi prime che al nassi il

soreli.   L’auro re e  ą colōrs une vore biei    .  ||   moment prin che  al vegni

sł il soreli, albe, cricā dal dģ.  O sin jevāts ae aurore.

austriac   [-trģ-] agj.  de  Austrie.   La  mari di Adriane e jere austriache    . || 

Friūl  ~   Friūl  tra  il  Judri  e  il  Timāf.      Bons.  Foga r  al  nassč  tal  Friū l

austriac.

autōr  sm.  cui che  al ą fat  une op are artistiche, creadōr.       No si cognņs il

non  dal  autōr  de  prime  poesie  par  furla n.            ||    dirits  di  ~   vantaēs

economics che i tocjin a cui che al ą fat une opare.      O ai vuadagnāt mil

euros cui dirits di autōr.    

autoritāt  sf. facoltāt di esercitā un podź in maniere legjitime.      Il vescul al

ą  la  autoritāt  di  ordenā  predis  gnūfs.        ||    cui  che  al  esercite  un  podź

public.   Al conciert  a jerin  presintis  lis  autoritāts dal  paīs.           ||   lustri di

une  persone  rispietade.   Il  gnūf  diretōr  dal  dipartiment  al  č  une

autoritāt intal cjamp de ch imiche orga niche  

autunāl  agj. che al č tipic dal Atom.  Lis zornadis autunāls a son frescjis.    

avantazā  v. zovā, dā un vantaē.  Il fat che al č alt lu avantaze par zuiā d i

basket . Var.  vantazā .

avār  agj. perso ne une vore tacade ai bźēs, pedo li, tacagn, strent, tegnōs,

tirāt.   Al  č  cussģ avār  che  nol  impie  il  riscjaldament na ncje  il  mźs di

Dicembar.   ||  Prov.   Dōs  robis  a  son  buinis  daspņ  muartis:  avār  e

purcit.   Un avār cuant che al  mūr al lasse une buine ered itāt, il purcit

muart al č bon di mangjā. 

avarizie   [-rģ-]  sf.  tacament  esagjerāt  ai  bźēs  che  si  ą  intal  moment  di

spindi o di regalā, pedoglosetāt,  tegnosetāt.       La avarizie  e je un pecjāt

capitāl.

ave  [ą-] sf. (m.  von ) mari di un gjenitōr, none.  Mź ave e jere di Tamau. 

aventari   [-tą-] sm.  liste di u n insiemi di ogjets.      O vin fat  l’aventari da l

magazin . Var.  inventari .

aventōr   sm.  client  abituāl.   I  a ventōrs  di  chź  ostarie  a  son  cuasi  ducj

pensionāts.

aversari  [-są-] sm. persone che e combat o che e zuie di chź altre bande,

contindint, antagonist.  Al č un aversari politic leāl.

avignī   v.  sucedi,  capitā.   Al  č  a vignūt  ce  che  nissun  si  spietave      .  ||    sm.

futūr, doman.  Il nestri avign ī nol č plui sigūr. 

avilī   v.  butā  jł d i  morāl,  deprimi,  acupā.       Mi   avilģs    cuant  che  lu  sint a 

fevelā   cussģ.   

aviliment   [-mčnt]  sm.  sintiment  di  dolōr  e  malinconie.           Mi  č  vignū t

l’aviliment cuant che tu  sźs partīt .

avīs   sm.  informazio n  dade  in  forme  scrite.       S cuasit  o gni  dģ  a  scuele  a

rivin une vore di avīs.  ||   amonizion.  Ti ai za dā t un avīs, cumņ no tu ās

plui scusis!  ||   ~ di garanzie   avīs che al ven mandāt dal public ministeri

par  informā  cualchidun  su  lis  indagjins  fatis  su  di  lui.            Al  crimināl  i

rivą un avīs di garanzie . 

avocat  [-cąt]   sm. persone che e difint un acusāt denant dal tribunāl.       O ai

di fevelā cul avocat par vie de cause che o ai in p īts       . ||   lā par man di

~  fā cau se.  A ą n cavilāt e a son lāts p ar mans di avocats     .

avodāsi  v. fā un avōt.  Si č avodade ae Madone di Mont Sante.

avon  [-vņn] sm. mascli d e āf.  I avons no ąn asei. 

avonde  [-vņn-] av. ce che al baste, a suficience.     O ai mangjāt avonde.  || 

une cuantitāt plui o mancul grande che no si pues definī cun precision.

To cusin al č avonde simpatic . Var.  vonde .

Avost   [-vņst] sm. otāf mźs dal an, cun 31 dīs.     Ogni an in Avost o voi a l

mār par 1 5 dīs.  || Prov.  La prime ploie di Avost e rinfrescje il bosc.

Dopo dal prin temporāl di Avost, nol č plui tant cjalt.      

avōt  sm. zurament, promesse fate al Signōr.  O ai fat un avōt ae Madone .

Var.  vōt .

Avrīl   sm. cuart mźs dal an, cun 30 dīs.  Eline e fā s i agns ai 17 di Avrīl . || 

mandā  in  ~   fā  un    scherē  inte  prime  dģ  di  Avrīl.      Lu  vin  mandā t  in

Avrīl.   ||    Prov.   Marē  sut,  Avrīl  bagnāt  e  Mai  temperāt,  beāt  il

contadin che al ą semenāt .  Se par dut il mźs di Marē no ven la ploie,

ma intal mźs di  Avrīl sģ  e il mźs di Mai al č cjaldut, si  fasarą un bon

racolt.

avuāl   agj.  al  stes  nivel,  dret.   Par fā i  crostui  prin  di dut si  ą di tirā la

paste fin che e je biele avuāl .   

avualiance  [-liąn-] sf. la relazion che e je tra personis o  robis compag nis

tra  di  lōr.   Tra  i  doi fruts  e  je avualian ce  di altece e di pźs, ma no di

etāt . ||   princip i che al dīs che ducj i membris di une comunitāt a ąn d i

vź  i  stes  dirits.   Il  nestri  Stāt  al  ricognņs  la  avualiance  di  ducj  i

citadins denant de leē .

azardā  v. proponi o fā alc in mūt precipitō s e riscjōs.       O volarčs azardā

une ipotesi.  ||   azardāsi  v. riscjāsi.  No mi soi azardade a dī nuie.

azardōs  agj. precipitōs, riscjōs.  Tu ās cjapāt une decision azardose.

azart   [-ząrt]  sm.  une  imprese  une  vore  pericolose  e  riscjose.             Chest

in vestiment  al  č  un azart.   ||   zūc di  ~   zūc  indulą che  si  zuin bźēs  e  si

vinē  dome  in  gracie  de  fortune.      Il  zū c  di  a zart  al  p ues  ruvin ā  une

persone .

azion   [-ziņn]  sf.  dut  ce  che  si  fās,  imprese.            Tu  ās  di  cjapāti  la

responsabilitāt des tōs azions . ||   mo viment, funzion.  No soi rivade a fā

jentrā in  azion  il  riscjalda ment    .  ||    cuote  di  capitāl di  une  societāt.      Il
valōr des azions de mź dite al č calāt
.